Exercicis dia 6 de maig

Exercici. 17

Jo crec que el que vol dir es que els EH tenim conciencia de que la mort existeix y que et pot arribar en qualsevol moment en canvi un animal es mor i els seus familiars o amics no sabrien dir la rao per la qual ha mort en canvi les persones mitjançant estudis i investigacions hem descobert que les persones es moren tant per arribar a una edad molt avançada com un assassinat o per una malaltia, etc


Exercici.18

Jo personalment si que estic d'acord amb la tesi de l'autor perque tot el que diu per al meu entendre te sentit


Exercici 21

La filosofia antiga: Plató

L’home no és una sola “cosa” sinó dues: un ésser
material, un cos, i un ésser espiritual, una ànima. La relació que té el cos i l’ànima és de confrontament i de dominació

Filosofia medieval: Agustí d’Hipona
Per al cristianisme no existeix reencarnació ni transmigració de les ànimes encara que també aquesta vida
és només un trànsit, en concret una prova.
Agustí també concep a l'home com una realitat dual: unió temporal
de cos i ànima. A les diferències entre tots dos plantejades per Plató, Agustí afig unes
altres:
- El cos és font de temptacions que ens allunyen de la salvació. Depenent de l'ús que
del cos faça l'ànima, el cos pot ajudar-nos a la salvació o fer-nos caure en el pecat.
- L'ànima ens acosta a Déu, és la part de l'home més pròxima a Déu i mitjançant la
raó i la fe pot aconseguir la salvació.


Concepció moderna de l’ÉH – René Descartes

Descartes concep a l'home com la unió d'una ment i un cos.

-   3.3.1 El cos per a Descartes

El cos humà (i la resta d'éssers vius)
són complexíssims mecanismes, però mecanismes al cap i a la fi.
Descartes és el primer a proposar que els éssers vius no necessiten una ànima per a

mantindre viu al cos.


-   3.3.2 ¿Què significa la ment per Descartes?


La ment és alguna cosa, és una substància, una realitat amb una característica essencial: pensar. La ment és una substància pensant. ¿I què entén Descartes per pensar? No sols raonar o fixar la nostra atenció sobre un pensament, sinó més en general pensar és ser conscient, és el que fa un subjecte, un "jo" quan s'adona de qualsevol cosa, quan fixa la seua atenció sobre qualsevol cosa, quan sent, quan somia, quan imagina o quan raona.